Tag Archives: #satorras

MATARÓ RECORDA SALES, CALDERS, TÍSNER

Estàndard

El 2012 és un any carregat d’efemèrides literàries, que malgrat tot, porten una mica d’aire fresc al panorama actual, i propostes d’allò més interessants per gaudir i aprendre.

La més significativa és la celebració dels cent anys del naixement de tres grans puntals de la literatura catalana: Joan Sales, Pere Calders i Avel·li Artís i Gener (Tísner), motiu pel qual s’està celebrant durant tot el 2012 un gran desplegament d’activitats de caràcter artístic i acadèmic adreçades al gran públic: conferències, taules rodones amb escriptors actuals, rutes literàries, reescriptures contemporànies en el teatre, la música o el cinema, clubs de lectura en biblioteques, tot plegat comissariat per Laura Borràs, sota el nom Any Literari 2012 Sales, Calders, Tísner i que podeu consultar al web oficial

http://www.salescalderstisner.cat/

Una gran tasca que, com molt bé s’explica a la introducció del web, vol confrontar passat amb present per projectar la trajectòria literària d’aquests autors de cara al futur, i aquesta és precisament la feina que es fa des de l’àmbilt 2.0, a partir de la difusió a les xarxes socials, no només de tots els actes que es porten a terme, sinó també de la pròpia obra dels autors. Un dels millors exemples que contribueixen a acostar Sales, Calders i Tísner des de la xarxa ens arriba de la mà de Llegim i Piulem , tertúlia literària dedicada a obres de la literatura catalana a twitter; coincidint amb els aniversaris de cada autor, durant el mes de maig van piular sobre Tísner amb la lectura de Paraules d’Opòton el Vell, el mes de setembre ha estat dedicat a Calders i les seves Cròniques de la Veritat Oculta, i el proper mes de novembre serà el torn de Sales amb Incerta Glòria.

Com a colofó de les lectures, han organitzat, junt amb diverses entitats de Mataró, una jornada d’homenatge plena d’activitats entorn a l’Any Literari que tindrà lloc el proper 27 d’octubre i que coincidirà amb altres actes que es celebraran simultàniament des de València i l’Hospitalet de Llobregat (Centre d’Art Tecla Sala). Portarà com a títol Mataró Recorda Sales, Calders, Tísner i l’etiqueta #sctmataró, per seguir els
esdeveniments de la jornada via twitter.

Per aquest aconteixement, del qual estem molt contents de formar part, la Llibreria Robafaves col·labora fent una Hora del Conte dedicada a Pere Calders amb la lectura de Raspall, un relat fantàstic, ple de tendresa que farà pasar una bona estona a petits i grans. I mentre esperem el dia 27, hem muntat un aparador que us convidem a contemplar. Els exemplars que guarneixen les parets pertanyen a edicions antigues: una edició d’Incerta Glòria de l’any 1971, un volum de Ronda Naval Sota la Boira de 1981, un exemplar de Viure i Veure 1 de 1989, entre d’altres, que ja no es troben a les llibreries. Un aparador que, com una finestra oberta al món, vol posar davant dels ulls de qui el contempla, la literatura feta per tres grans escriptors: les històries, la memòria, la poesia, la paraula, en definitiva, com el millor dels espectacles. Vet aquí el nostre petit gra de sorra, compartir amb vosaltres allò que ens agrada fer amb el millor dels desitjos. Per molts anys Sales, Calders, Tísner!

UNA ESFINX MINADA

Hi havia, en aquell temps, una ESFINX de basalt

en un astre remot — un món desert i erràtic

que al telescopi es veia enorme i enigmàtic —.

Molts deien, amagant un terror glacial:

— Bah, és un món ja mort, amb una esfinx com tantes —.

Un sol fred projectava set colors destriats

damunt els oceans feixucs i malfiats

que s’estenien sense fi a les seves plantes.

— Però estava minat, i aquella esfinx també.

Plena de galeries com d’intestins un ventre,

un ídol verd i rígid dormia en el seu centre

com la larva reial al cor d’un termiter.

L’esfinx, muda i calenta, covava aquell misteri

com un ocell immòbil al llindar de la Nit.

I estava tota plena de l’encens deleteri

i el lúgubre esplendor d’un culte prohibit.

El seu nom fumejant no existia aleshores.

En els seus ulls flotaven la Mort i el Més Enllà.

¡ I és el que restà ! (És l’ÚNIC que restà

d’aquell món — d’on fugiren els Àngels i les Hores…)

Joan Sales, Barcelona, 1935.