Tal dia com avui de fa 100 anys va nèixer un dels referents de la literatura catalana del segle XX: Pere Calders. El seu llegat literari és ampli però en descaquen els contes que brodava a la perfecció. En són un exemple Croniques de la veritat oculta o Cartes d’ Amor, un recull de cartes d’amor que Calders va escriure a la seva dona, des de l’Exili a Mèxic.
“Rosa meva: No puc penedir-me de cap manera del petó que vaig fer-te ahir. Ho intento, voldria compartir les consideracions que vas fer-me, però les ganes de tornar-te a besar són més fortes que tot això. Vaig sentir una emoció intensíssima, a desgrat d`´esser un petó fugaç, del qual tu eres una mica absent. Va semblar-me que tu també comparties aquesta emoció, però no em vas donar temps, amb el teu seny, de consolidar aquesta presumpció.
No et puc prometre que no et besaré, bonica meva, perquè ho desitjo amb tota l’ànima. Necessito el teu amor, la teva companyia i la il•lusió que em ve de tu.
Pere”
Enllaços d’interés:
Robafavesllibres 
Gràcies per aquest recordatori del centenari d’en Pere Calders. És un gran autor i potser no el tenim tan en ment com hauria de ser. Vaig tenir el plaer d’entrevistar-lo fa uns anys i la seva literatura em va agradar encara més en haver conegut (i admirat) la persona. Jo també us deixo el meu petit homenatge a Calders: http://literaturaymas.wordpress.com/2011/06/30/personas-humildes-grandes-escritores-pere-calders/
Moltes gràcies pel teu comentari, Carme. I per la teva aportació, la compartim al nostre facebook amb molt de gust. Una abraçada!
Gràcies a vosaltres. Una abraçada en aquesta tarda plujosa!